Tots coneixem alguns casos d’escriptors que han volgut cremar la seva obra, des de Virgili fins a Nabokov, però el que potser no és tan corrent és que un arquitecte faci el mateix amb els plànols dels seus projectes!

A la nostra ciutat existeix el cas de Rogério de Azevedo (1898-1983). Nascut a Porto, on va estudiar arquitectura, va ser deixeble del cèlebre arquitecte Marques da Silva i un dels màxims exponents de l’arquitectura modernista a Portugal. Cal aclarir que quan parlem de Modernisme a Portugal parlem de l’arquitectura moderna dels anys 30 i 40 del segle XX, no del modernisme corresponent a l’art nouveau francès de finals dels segle XIX.

El fet d’haver cremat la documentació dels seus projectes arquitectònics, fa que en alguns casos ens sigui difícil saber en quines obres va col·laborar. Un exemple és el cas de la Sinagoga Kadoori – Mekor Haim de Porto, sabem que va participar en la seva construcció a través de la correspondència del seu fundador, el Capità Barros Bastos, però no sabem exactament quines parts son fruit de la seva col·laboració.

Rogério de Azevedo va ser un arquitecte bastant eclèctic. Al llarg de la seva carrera va anar evolucionant del classicisme al modernisme, per acabar amb un estil més regionalista. Al centre de Porto, a l’eix perpendicular de l’Avenida dos Aliados format pels carrers PassosManuel i Ceuta, en un petit tram de 300 metres, trobem quatre dels seus edificis, on podem observar la varietat d’estils que va utilitzar al llarg de la seva carrera.

Edifici Rialto a la Praça D. João I

Al costat sud de la Praça Dom João I hi ha l’edifici Rialto, que en el moment de la seva construcció a principis dels any 40 va ser, amb els seus vuit pisos, l’edifici més alt de Portugal. Als baixos de l’edifici, en el local de la cantonada amb el carrer Sá da Bandeira, hi va existir el Café Rialto, un important punt de trobada d’artistes i intel·lectuals. Actualment hi ha una oficina
bancària, però a les seves parets encara s’hi conserven alguns dels frescos que decoraven el cafè.

A la cantonada de la Rua Elísio de Melo amb l’Avenida dos Aliados trobem un edifici que va ser seu del diari Jornal do Comércio do Porto, construït l’any 1930. És d’inspiració clàssica però ja presenta algunes línies i elements del modernisme. A la façana de l’última pis, hi podemobservar vuit escultures femenines d’estil art déco que representen les vuit províncies de Portugal a l’època de la seva construcció (Minho, Douro, Trás-os-Montes, Beira Alta, BeiraBaixa, Estremadura, Alentejo i Algarve), amb els escuts heràldics de les seves capitals.

Façana sud de l’Edifício do Comércio do Porto.

A la part posterior de l’edifici, ja a la Praça Filipa Lencastre, trobem el Garagem do Comércio do Porto. Va ser construït dos anys després que l’anterior, però té una fisonomia completament moderna i s’articula al voltant d’un enorme pilar circular central que va significar un paradigma rupturista per l’arquitectura de l’època a Porto. Amb quatre pisos destinats als cotxes i tres a despatxos, el projecte original incorporava un mapa amb les carreteres de Portugal a la façana, semblant al que encara existeix al Garagem Passos Manuel, però aquest mai es va arribar a realitzar.

Garagem do Comércio do Porto

A la mateixa plaça, a la banda sud, hi trobem l’Hotel Infante Sagres. Paradoxalment, aquest edifici de línies més clàssiques corresponents a l’estil regional propi de l’Estado Novo (la dictadura portuguesa) va ser construït quinze anys més tard que el garatge, que a dia d’avui encara segueix semblant molt més modern.

Edifici de l’Hotel Infante de Sagres.

Potser els arquitectes també siguin més agosarats quan són joves i es tornin conservadors amb l’edat? Aquí us deixem aquesta breu passejada per Porto que ens ajudarà a entendre part de l’evolució de l’arquitectura a Portugal al llarg del segle XX.

Agraïm al personal de l´Hotel Aliados l’ajuda facilitada per fer part de les fotografies.