L’alheira és un embotit típic de la gastronomia del nord de Portugal i és molt habitual trobar-la als restaurants de Porto.

L’alheira (es pronuncia alleira) és un embotit fumat fet amb pa de blat, alls, pebre vermell i una barreja de carns, normalment d’au com el gall d’indi, la gallina o la perdiu però que també poden portar carn de conill, vedella o porc. És un plat popular i econòmic molt present als menús dels restaurants de Porto, normalment se serveix fregida o feta al forn, acompanyada d’arròs blanc i un ou ferrat. Tot i que  a vegades també es serveix sola com a aperitiu o dins d’un entrepà.

Alheira acompanyada d’arròs, un ou ferrat i patates frediges, un plat molt popular i econòmic

L’alheira és típica de la regió de Trás-os-Montes, situada al nord est de Porto, però ja fa temps que s’ha popularitzat per tot el país. La tradició assegura que l’original només portava carn d’au i pebre vermell i que les van inventar els cristians nous, els jueus conversos al cristianisme per fer veure que menjaven embotits de porc. Tot i així aquest origen sembla dubtós perquè l’aheira contravé algunes lleis kosher, com el fet de portar carn de caça o estar feta amb tripa de porc.

Alheiras de Mirandela a la mercearia A favorita do Bolhão a prop del Mercado do Bolhão de Porto

Tenen un gust peculiar i val la pena provar-les, n’hi ha de diferents tipus segons els ingredients, com l’alheira de porc senglar o la de caça (considerada com la més bona) o segons l’origen, com les de Mirandela, Vinhais o Vila Real. A Porto és fàcil trobar-ne als supermercats però si en volem de casolanes les podem comprar al Mercado do Bolhão o a les mercearias fines (tendes de queviures) que hi ha al voltant, els venedors estaran encantats d’explicar-vos les característiques de cada una.

Així doncs… bon profit!

On comprar-ne?

A Favorita do Bolhão – Rua Fenandes Tomás 183

A Pérola do Bolhão – Rua Formosa 279

Casa Lourenço – Rua do Bonjardim 417

Comer e Chorar por mais Rua Formosa 300

Casa Chinesa – Rua Sá da Bandeira 343

Tendes n’hi ha per a tots els gustos i tot i que els centres de les ciutats són cada vegada més semblants, a Porto tenim algunes joies que val la pena conèixer.

A Porto els darrers anys han tancat algunes botigues i comerços de tota la vida, i que ens ho diguin a nosaltres! Quan preparàvem aquest petit article va resultar que una de les tendes que hi havia d’aparèixer ja havia tancat a la seva localització original…

Però a Porto hi ha algunes botigues tradicionals que gaudeixen de bona salut i que s’han adaptat als nous temps sense perdre el seu encant, algunes tenen pàgina web i fins i tot comptes a Instagram o al Facebook.

A continuació us presento algunes de les meves preferides.

El cocodril de tres metres que presideix la Casa Crocodilo

Oberta l’any 1948, la Casa Crocodilo rep el nom del rèptil penjat del sostre que presideix l’entrada i ens dona la benvinguda. Està situada al carrer Rua Cimo de Vila 67, a prop de l’estació de São Bento, en una zona tradicionalment dedicada als articles de pell i que poc a poc va deixant pas a altres comerços. Arreglen articles de cuir i venen una gran varietat d’articles de marroquineria com carteres, clauers, cinturons, guants, botes i sobretot les populars pantufas da serra, unes sabatilles d’estar per casa típiques de la Serra d’Estrela, fetes amb pell d’ovella i molt populars a Portugal.

Entrada da l’Escovaria de Belomonte on hi venen tota mena de raspalls

L’Escovaria de Belomonte, fundada l’any 1927, és una petita tenda situada al número 34 del carrer del mateix nom, a prop de l’últim tram de la Rua das Flores. Hi venen tota mena de raspalls (escova en portuguès) i als seus expositors hi podem trobar raspalls per a la roba, sabates, de butxaca i fins i tot uns de llautó que fan servir els joiers.

També hi venen brotxes d’afaitar Excelsior, produïdes per l’empresa Semogue al nord de Portugal, i que són considerades entre les millors del món. L’amo de la tenda és molt simpàtic, confeccionen els productes a la part interior del local i sembla que el negoci va sobre rodes.

Banderes a l’interior de Casa Mousinho

A la Casa Mousinho, a la Rua Mouzinho da Silveira 118, molt a prop de la Praça do Infante i de la Ribeira, van començar venent banderes i teixits l’anys 1961, però poc a poc el negoci ha acabat dedicat exclusivament a les banderes. Les venen de tots els tamanys, de tots els països del món, de nacions sense estat, de ciutats portugueses, banderoles d’associacions, estendards d’estudiantines… I si no tenen la que busquem ens la fan per encàrrec! L’amo, un dels fundadors, hi segueix treballant diàriament al peu del canó!

Des de fora la Casa Hortícola sembla una joieria… i de certa manera ho és!

La Casa Hortícola, situada a la Rua Sá da Bandeira 304, en una de les cantonades del Mercado do Bolhão, va obrir l’any 1921 i es dedica al comerç de tot tipus de llavors, bulbs, brots, plantes, flors i productes relacionats amb la jardineria. Hi podem trobar algunes llavors d’hortalisses típiques del nord de Portugal com la penca de Natal o la Couve da Póvoa. El petit local, de forma circular, és preciós i conserva l’aspecte original d’aquesta casa casi centenària on vàries generacions de Porto hi han comprat les plantes.

Feliçment doncs, sembla que la tradició a Porto està assegurada per alguns anys!

El Palácio da Justiça de Porto té un misteri per descobrir, l’estàtua de la Justícia no és cega, però hi ha una bona raó que ho justifica!

El Palácio da Justiça de Porto és obra de l’arquitecte Raul Rodrigues Lima, es va inaugurar l’any 1961 i conté un gran nombre de magnífiques obres murals i escultures de destacats artistes modernistes portuguesos. (Cal aclarir que quan parlem de Modernisme a Portugal parlem de l’arquitectura moderna dels anys 40 i 60 del segle XX) L’edifici es va construir en un espai ocupat anteriorment per un mercat de peix i cases particulars a la zona de la Cordoaria, a prop de la Torre do Clérigos.

És un edifici característic de l’Estado Novo (la dictadura portuguesa), monumental, de línies clàssiques i austeres que pretenen transmetre el poder de l’Estat i la força de la Justícia. És un edifici ple de simbolismes, des de la planta basilical semicircular típica dels tribunals romans a les grans escales amb pilars que presideixen la façana i que ens recorda els temples clàssics. Entre els pilars de la façana hi trobem la representació simbòlica de les Fonts del Dret, esculpides per Salvador Barata Feyo: la Doctrina, el Dret Natural, la Llei, els Costums i la Jurisprudència.

Les quatre Fonts del Dret a la façana del Palácio da Justiça de Porto

A l’extrem esquerre de la façana hi trobem l’estàtua monumental de set metres d’alçada, obra de l’escultor Leopoldo de Almeida i que és l’escultura de bronze més alta de Portugal. És una representació imponent i hieràtica d’estil clàssic que representa a Themis, la deessa de la Justícia. Hi ha dos elements de l’escultura que ens criden poderosament l’atenció, l’absència d’un mocador tapant-li els ulls i la balança en posició de repòs al cantó esquerra. Tot i el classicisme de l’escultura, l’escultor li va voler donar un toc de modernitat al representar la Justícia amb els ulls ben oberts i pendent dels canvis legislatius i de la societat, una Justícia en adaptació perpetua.

La deessa Themis amb els ulls ben oberts envoltada de les Virtuts Cardinals

Darrera l’estàtua de Themis podem admirar un magnífic baix relleu d’estil art déco, obra de Euclides Vaz que mostra l’evolució de la Justícia, des de la Llei d’origen diví de l’Antic Testament al Dret Romà, la base de l’actual. A la part superior del fris hi veiem alguns passatges de l’Antic Testament, el primer representa a Josep interpretant el somni del faraó, el segon mostra l’episodi del vedell d’or i les Taules de la Llei amb Moisès i en el tercer hi veiem representats dos episodis del llibre de Job i de Daniel. A la part inferior envoltant a Themis hi tenim les quatre Virtuts Cardinals del Dret: la Prudència, la Justícia, la Fortitud i la Temprança.

A l’interior del Palau hi ha el Museu Judiciário (museu judicial) que conté objectes relacionats amb l’exercici de la justícia, com ara una curiosa maleta de dactiloscòpia amb les eines emprades en el passat per registrar els presos, llibres de lleis, entre ells el manuscrit de Ferreira Borges del primer Codi Comercial Portuguès o alguns processos famosos com el del conegut escriptor Camilo Castelo Branco jutjat per adulteri el segle XIX o el del bandoler Zé do Telhado, el Robin Hood portuguès.

Vista del Museu Judiciário, al fons, un altar provinent de la Cadeia de Relação, l’antiga presó de Porto

Si entreu al museu val la pena aprofitar la visitar per veure els magnífics frescos que ocupen els murs dels diferents passadissos dels Passos Perduts en alguns dels pisos del Palácio da Justiça. Al segon pis hi teniu Iter criminis (el camí del criminal) de João Martins da Costa, al tercer Os últimos destino do ser humano (els darrers destins de l’ésser humà) de António de Figueiredo i al cinquè diversos episodis de la història de Porto de Severo Portela Junior. 

Frescos del passadís dels Passos Perdidos del Palácio da Justiça do Porto.

Molta gent de Porto evita el Palácio da Justiça perquè l’associen a temes desagradables. Però és just dir que amb les obres d’art que conté es mereix que el visiteu, sols o acompanyats amb el nostre tour Porto Per Principiants!

El Museu Judiciário obre de dilluns a divendres entre les 9:00-13:30h i les 13:30-17:00h.