All posts by Roger Prieto

Bread and poultry sausages

Alheira, què és?

L’alheira és un embotit típic de la gastronomia del nord de Portugal i és molt habitual trobar-la als restaurants de Porto.

L’alheira (es pronuncia alleira) és un embotit fumat fet amb pa de blat, alls, pebre vermell i una barreja de carns, normalment d’au com el gall d’indi, la gallina o la perdiu però que també poden portar carn de conill, vedella o porc. És un plat popular i econòmic molt present als menús dels restaurants de Porto, normalment se serveix fregida o feta al forn, acompanyada d’arròs blanc i un ou ferrat. Tot i que  a vegades també es serveix sola com a aperitiu o dins d’un entrepà.

plat de alheira a Porto

Alheira acompanyada d’arròs, un ou ferrat i patates frediges, un plat molt popular i econòmic

L’alheira és típica de la regió de Trás-os-Montes, situada al nord est de Porto, però ja fa temps que s’ha popularitzat per tot el país. La tradició assegura que l’original només portava carn d’au i pebre vermell i que les van inventar els cristians nous, els jueus conversos al cristianisme per fer veure que menjaven embotits de porc. Tot i així aquest origen sembla dubtós perquè l’aheira contravé algunes lleis kosher, com el fet de portar carn de caça o estar feta amb tripa de porc.

Alheira de Mirandela a Porto

Alheiras de Mirandela a la mercearia A favorita do Bolhão a prop del Mercado do Bolhão de Porto

Tenen un gust peculiar i val la pena provar-les, n’hi ha de diferents tipus segons els ingredients, com l’alheira de porc senglar o la de caça (considerada com la més bona) o segons l’origen, com les de Mirandela, Vinhais o Vila Real. A Porto és fàcil trobar-ne als supermercats però si en volem de casolanes les podem comprar al Mercado do Bolhão o a les mercearias fines (tendes de queviures) que hi ha al voltant, els venedors estaran encantats d’explicar-vos les característiques de cada una.

Així doncs… bon profit!

On comprar-ne?

A Favorita do Bolhão – Rua Fenandes Tomás 183

A Pérola do Bolhão – Rua Formosa 279

Casa Lourenço – Rua do Bonjardim 417

Comer e Chorar por mais Rua Formosa 300

Casa Chinesa – Rua Sá da Bandeira 343

 

Jardins del Palácio de Cristal de ...

Palácio de Cristal són uns jardins situats molt a prop del centre de Porto, és un parc romàntic amb molta vegetació, arbres i unes vistes fantàstiques del riu Duero. Un lloc perfecte per gaudir d’una passejada, relaxar-nos, llegir o fins i tot visitar una galeria d’art.

 

Pavilhão Rosa Mota a l'entrada del parc Palácio de Cristal de Porto

Pavelló Rosa Mota i jardins al’entrada del parc Palácio de Cristal

Palácio de Cristal és un nom que prové de l’hivernacle de ferro i vidre de grans dimensions que va existir en el lloc que ara ocupa el Pavelló Rosa Mota, a l’entrada del parc. El Palácio va ser dissenyat per l’anglès Thomas Dillen Jones que es va inspirar en el Crystal Palace (també desaparegut l’any 1936) del Hyde Park de Londres. L’any 1951 amb motiu de la celebració del Mundial de hoquei patins a Porto, l’hivernacle va ser destruït i substituït per l’edifici actual.

Palácio de Cristal situat a la ciutat de Porto

L’hivernacle original que va donar nom al parc Palácio de Cristal de Porto

Els jardins són d’estil romàntic anglès amb una gran varietat d’arbres i plantes exòtiques repartides en vuit hectàrees dissenyades cap a mitjans del segle XIX per el paisatgista d’origen alemany Émile David. Tot just a l’entrada del parc hi trobem un espai magníficament enjardinat amb azalees, camèlies i rododendres i decorat amb un conjunt de fonts amb escultures de sirenes, tritons i la representació simbòlica de les estacions de l’any al voltant d’una placeta.

L’edifici d’arquitectura contemporània que veiem a mà dreta quan entrem al parc, és la Biblioteca Almeida Garrett, inaugurada l’any 2001 en el marc de Porto Capital Europea de la Cultura. A l’interior hi ha una sala de lectura amb diaris i revistes portuguesos i estrangers, una cafeteria i la Galeria Municipal, una galeria d’art pública molt dinàmica en els darrers temps i amb exposicions molt interessants.

galeria d'art pública al Palácio de Cristal de Porto

Galeria Municipal, una galeria d’art pública a l’interior de la Biblioteca Almeida Garrett al Palácio de Cristal de Porto

A la dreta del pavelló comença l’agradable Avenida das Tílias (l’avinguda dels til.lers) decorada amb algunes escultures i per on circulen lliurement alguns paons blaus encantats d’exhibir-se davant de les càmeres i la mirada extasiada dels nens. A la banda dreta hi ha una curiosa concha acústica un escenari amb una caixa de ressonància on encara s’hi celebren concerts. Al final de l’avinguda, a l’esquerra hi ha la Capela de Carlos Alberto, una capella dedicada a la memòria d’aquest rei de Sardenya i el Piemont que va morir a Porto l’any 1849 després d’un breu exili. Al centre de Porto també hi ha una plaça interessant que rep el seu nom la Praça de Carlos Alberto.

Pavilhão Rosa Mota al Palácio de Cristal de Porto

Vista del pavelló Rosa Mota

Els darrers anys la fira del llibre de Porto s’ha revitalitzat tot donant més protagonisme a les llibreries independents i a les editorials petites, les últimes edicions s’han celebrat en aquesta Avenida das Tílias del Palácio de Cristal durant el mes de setembre i han tingut molt bona acollida i una assistència massiva. La veritat és que és un plaer circular per aquest espai privilegiat entre les parades plenes de llibres cap al capvespre.

passeig del parc Palácio de Cristal de Porto

L’Avenida das Tílias del Palácio de Cristal

Si rodegem el pavelló pel cantó dret podrem baixar, envoltats de camèlies, en direcció a una sèrie de terrasses enjardinades amb unes vistes magnífiques del riu Duero, de Porto i de Gaia. A la primera terrassa hi ha un jardí de roses on hi podem veure integrats alguns elements arquitectònics com portes, finestres i un escut heràldic que provenen de la façana de l’antic ajuntament de Porto que va desaparèixer amb la construcció de l’Avinguda dos Aliados fa 100 anys. Al costat hi tenim la Casa do Roseiral (casa del roserar) que tot i que ja no es fa servir és la residència oficial dels alcaldes de Porto, L’actual, en Rui Moreira, l’ha recuperat per esdeveniments de protocol i la fa servir per rebre visites oficials.

Casa do Roseiral del Palácio de Cristal de Porto

La Casa do Roseiral, la residència oficial dels alcaldes de Porto

Un cop rodejat el parc hi ha un accés a la Quinta de Macierinha, una antiga residencia rural del segle XVIII on va morir el rei Carlos Alberto i el motiu que existeixi la capella dedicada a la seva persona al parc. En aquest moment la casa acull el Museu Romântico, un espai dedicat a la figura del rei, al moviment Romàntic i a l’estil de vida de les famílies burgeses de Porto durant el segle XIX. La casa és preciosa i la visita pot ser una bona opció per un dia de pluja.

terrassa enjardinada del Palácio de Cristal de Porto

Vista del jardí de roses, al fons Gaia i a la dreta la Casa do Roseiral.

Una bona manera d’acabar la visita pot ser seguir un dels recorridos románticos (camins romàntics) que comencen al costat de l’entrada del Palácio de Cristal i baixar en direcció al riu en un entorn que ens transporta al passat rural de la zona. Aprofiteu també per veure els arbres centenaris de la Casa Tait!

Si ens ho demaneu el parc en el recorregut del nostre tour Porto per a Principiants.

Jardins do Palácio de Cristal

Rua de D. Manuel II, 4050-346 Porto

Horario: De Abril a Seteambre de 8 a 21h i de Octubre a Març de 8:00 a 19h

Botigues curioses de Porto que no ...

Tendes n’hi ha per a tots els gustos i tot i que els centres de les ciutats són cada vegada més semblants, a Porto tenim algunes joies que val la pena conèixer.

A Porto els darrers anys han tancat algunes botigues i comerços de tota la vida, i que ens ho diguin a nosaltres! Quan preparàvem aquest petit article va resultar que una de les tendes que hi havia d’aparèixer ja havia tancat a la seva localització original…

Però a Porto hi ha algunes botigues tradicionals que gaudeixen de bona salut i que s’han adaptat als nous temps sense perdre el seu encant, algunes tenen pàgina web i fins i tot comptes a Instagram o al Facebook.

A continuació us presento algunes de les meves preferides.

Una tenda curiosa amb una publicitat ben curiosa!

El cocodril de tres metres que presideix la Casa Crocodilo

Oberta l’any 1948, la Casa Crocodilo rep el nom del rèptil penjat del sostre que presideix l’entrada i ens dona la benvinguda. Està situada al carrer Rua Cimo de Vila 67, a prop de l’estació de São Bento, en una zona tradicionalment dedicada als articles de pell i que poc a poc va deixant pas a altres comerços. Arreglen articles de cuir i venen una gran varietat d’articles de marroquineria com carteres, clauers, cinturons, guants, botes i sobretot les populars pantufas da serra, unes sabatilles d’estar per casa típiques de la Serra d’Estrela, fetes amb pell d’ovella i molt populars a Portugal.

Escombres a la porta de l' Escovaria de Belomonte

Entrada da l’Escovaria de Belomonte on hi venen tota mena de raspalls

L’Escovaria de Belomonte, fundada l’any 1927, és una petita tenda situada al número 34 del carrer del mateix nom, a prop de l’últim tram de la Rua das Flores. Hi venen tota mena de raspalls (escova en portuguès) i als seus expositors hi podem trobar raspalls per a la roba, sabates, de butxaca i fins i tot uns de llautó que fan servir els joiers.

També hi venen brotxes d’afaitar Excelsior, produïdes per l’empresa Semogue al nord de Portugal, i que són considerades entre les millors del món. L’amo de la tenda és molt simpàtic, confeccionen els productes a la part interior del local i sembla que el negoci va sobre rodes.

Casa Mousinho la botiga de les banderes

Banderes a l’interior de Casa Mousinho

A la Casa Mousinho, a la Rua Mouzinho da Silveira 118, molt a prop de la Praça do Infante i de la Ribeira, van començar venent banderes i teixits l’anys 1961, però poc a poc el negoci ha acabat dedicat exclusivament a les banderes. Les venen de tots els tamanys, de tots els països del món, de nacions sense estat, de ciutats portugueses, banderoles d’associacions, estendards d’estudiantines… I si no tenen la que busquem ens la fan per encàrrec! L’amo, un dels fundadors, hi segueix treballant diàriament al peu del canó!

L'interior de la botiga de llavors Casa Hortícola

Des de fora la Casa Hortícola sembla una joieria… i de certa manera ho és!

La Casa Hortícola, situada a la Rua da Bandeira 304, en una de les cantonades del Mercado do Bolhão, va obrir l’any 1921 i es dedica al comerç de tot tipus de llavors, bulbs, brots, plantes, flors i productes relacionats amb la jardineria. Hi podem trobar algunes llavors d’hortalisses típiques del nord de Portugal com la penca de Natal o la Couve da Póvoa. El petit local, de forma circular, és preciós i conserva l’aspecte original d’aquesta casa casi centenària on vàries generacions de Porto hi han comprat les plantes.

Feliçment doncs, sembla que la tradició a Porto està assegurada per alguns anys!

Moisés vocifera contra os adoradores do Bezerro de Ouro após ter recebido as tábuas da Lei

Palácio da Justiça de Porto

El Palácio da Justiça de Porto té un misteri per descobrir, l’estàtua de la Justícia no és cega, però hi ha una bona raó que ho justifica!

El Palácio da Justiça de Porto és obra de l’arquitecte Raul Rodrigues Lima, es va inaugurar l’any 1961 i conté un gran nombre de magnífiques obres murals i escultures de destacats artistes modernistes portuguesos. (Cal aclarir que quan parlem de Modernisme a Portugal parlem de l’arquitectura moderna dels anys 40 i 60 del segle XX) L’edifici es va construir en un espai ocupat anteriorment per un mercat de peix i cases particulars a la zona de la Cordoaria, a prop de la Torre do Clérigos.

És un edifici característic de l’Estado Novo (la dictadura portuguesa), monumental, de línies clàssiques i austeres que pretenen transmetre el poder de l’Estat i la força de la Justícia. És un edifici ple de simbolismes, des de la planta basilical semicircular típica dels tribunals romans a les grans escales amb pilars que presideixen la façana i que ens recorda els temples clàssics. Entre els pilars de la façana hi trobem la representació simbòlica de les Fonts del Dret, esculpides per Salvador Barata Feyo: la Doctrina, el Dret Natural, la Llei, els Costums i la Jurisprudència.

5 esculturas de Barata Feyo perfilam-se entre os pilares do Palácio da Justiça

Les quatre Fonts del Dret a la façana del Palácio da Justiça de Porto

A l’extrem esquerre de la façana hi trobem l’estàtua monumental de set metres d’alçada, obra de l’escultor Leopoldo de Almeida i que és l’escultura de bronze més alta de Portugal. És una representació imponent i hieràtica d’estil clàssic que representa a Themis, la deessa de la Justícia. Hi ha dos elements de l’escultura que ens criden poderosament l’atenció, l’absència d’un mocador tapant-li els ulls i la balança en posició de repòs al cantó esquerra. Tot i el classicisme de l’escultura, l’escultor li va voler donar un toc de modernitat al representar la Justícia amb els ulls ben oberts i pendent dels canvis legislatius i de la societat, una Justícia en adaptació perpetua.

A Justiça ladeada pelo baixo relevo de Euclides Vaz

La deessa Themis amb els ulls ben oberts envoltada de les Virtuts Cardinals

Darrera l’estàtua de Themis podem admirar un magnífic baix relleu d’estil art déco, obra de Euclides Vaz que mostra l’evolució de la Justícia, des de la Llei d’origen diví de l’Antic Testament al Dret Romà, la base de l’actual. A la part superior del fris hi veiem alguns passatges de l’Antic Testament, el primer representa a Josep interpretant el somni del faraó, el segon mostra l’episodi del vedell d’or i les Taules de la Llei amb Moisès i en el tercer hi veiem representats dos episodis del llibre de Job i de Daniel. A la part inferior envoltant a Themis hi tenim les quatre Virtuts Cardinals del Dret: la Prudència, la Justícia, la Fortitud i la Temprança.

A l’interior del Palau hi ha el Museu Judiciário (museu judicial) que conté objectes relacionats amb l’exercici de la justícia, com ara una curiosa maleta de dactiloscòpia amb les eines emprades en el passat per registrar els presos, llibres de lleis, entre ells el manuscrit de Ferreira Borges del primer Codi Comercial Portuguès o alguns processos famosos com el del conegut escriptor Camilo Castelo Branco jutjat per adulteri el segle XIX o el del bandoler Zé do Telhado, el Robin Hood portuguès.

Uma porta aberta revela o interior do museu Judiciário no Palácio da Justiça

Vista del Museu Judiciário, al fons, un altar provinent de la Cadeia de Relação, l’antiga presó de Porto

Si entreu al museu val la pena aprofitar la visitar per veure els magnífics frescos que ocupen els murs dels diferents passadissos dels Passos Perduts en alguns dels pisos del Palácio da Justiça. Al segon pis hi teniu Iter criminis (el camí del criminal) de João Martins da Costa, al tercer Os últimos destino do ser humano (els darrers destins de l’ésser humà) de António de Figueiredo i al cinquè diversos episodis de la història de Porto de Severo Portela Junior

À direita os frescos de Severo Portela Júnior

Frescos del passadís dels Passos Perdidos del Palácio da Justiça do Porto.

Molta gent de Porto evita el Palácio da Justiça perquè l’associen a temes desagradables. Però és just dir que amb les obres d’art que conté es mereix que el visiteu, sols o acompanyats amb el nostre tour Porto Per Principiants!

El Museu Judiciário obre de dilluns a divendres entre les 9:00-13:30h i les 13:30-17:00h.

Entrepans de Porto que no et pots ...

Els entrepans a Porto es diuen sandes i es fan amb panets rodons, avui us presentem tres sandvitx curiosos que no us podeu perdre quan ens visiteu!

Els entrepans són una bona opció per els que volen menjar ràpid i aquí és fàcil trobar-ne als tascos. Porto està vivint un moment de gran dinamisme, renovació i vitalitat, però la renovació no sempre ha d’estar renyida amb la tradició local. Molts dels antics tascos es renoven (els anomenats neotascos) i apareixen nous establiments que ofereixen menjar tradicional autèntic. A mi, que sóc de Barcelona, em sorprèn trobar veritable menjar tradicional portuguès sense caure en les suposades actualitzacions 2.0 amb els omnipresents brie, foie i formatge de cabra!

Aspecte de l'interior d'un neotasco a la Rua da Picaria

Aspecte de l’interior d’un neotasco a la Rua da Picaria

Sande de bochecha de porco preto

L’entrepà de galta de porc ibèric és el rei de la Casa Marlindo, situada a la Rua de Trás 15, a prop de l’Estação de São Bento i l’Avenida dos Aliados. És un establiment obert als anys 50 com a casa de pasto (una espècie de tasco) remodelat completament. És un lloc on podem petiscar (picar) i beure copres de vi entre hores. La galta de porc, prèviament marinada, està cuinada lentament durant moltes hores i està deliciosa! Us recomanem acompanyar-la amb vi verd blanc.

Sande de bochecha de porco preto

L’entrepà de galta de porc ibèric!

Sande de chanfana

La chanfana és un plat tradicional de carn de cabra marinada amb vi negre i cuinada lentament durant vuit hores en un forn de llenya. Aquest entrepà el trobareu a la Lareira, un tasco situat a la Rua das Oliveira 8, en una cantonada de la Praça Carlos Alberto i a prop de la Torre dos Clérigos, que també han renovat completament fa poc. El nom Lareira (llar de foc) prové de la xemeneia que presideix el menjador.

Us aconsellem acompanyar l’entrepà de chanfana amb una copa de vi espadal, un vi verd rosat amb agulla. Un altre plat boníssim d’aquest establiment és el pica pau!

Entrepà delciós de chanfana!

Entrepà delciós de chanfana!

Peido serrano

El peido serrano (pet serrrà!) és un entrepà de pernil salat i ou fregit, un dels llocs on el podem provar a Porto és a la Taxca, a la Rua da Picaria 26, a prop de l’Avenida dos Aliados. Les tendes de mobles que ocupaven aquest carrer escarpat han anat deixant pas a nous restaurants i tascos. LaTaxca va ser una de les pioneres a apostar per aquesta ubicació i es declara filla d’un tasco històric de Porto, la Badalhoca (la bruta!), situat a la zona de Boavista.

En aquesta casa el peido serrano rep un nom més políticament correcte, sande P.O., també hi serveixen un bon vi espadal de pressió i os en recomano les sandes de fígado, entrepans de fetge fregit amb ceba i pebrot!

Peido Serrano!

Peido serrano!

Bon profit!

El Parc i el Museu de Serralves de ...

El Parque de Serralves situat a la zona de Boavista, a prop del Parque da Cidade, ofereix una barreja curiosa d’art contemporani i jardins.

Al costat de l’accés dels jardins es troba la Casa de Serralves, construïda en un estil completament Art Déco, obra de diversos arquitectes, entre ells el portuense Marques da Silva. L’edifici està envoltat per un curiós jardí dels anys 30 del segle XX projectat per l’arquitecte francès Jacques Gréber en un estil classicista modernitzat.

IMG_4638

Els jardins dissenyats per l’arquitecte francès Jacques Gréber.

La resta del parc està format per uns jardins d’estil romàntic amb zones de vegetació frondosa, avingudes envoltades d’arbres, recreacions de grutes i un llac. A la part central, al costat d’una antiga pista de tenis hi trobem la Casa de Chã (casa de te) de Serralves en un entorn relaxant i amb una oferta molt variada de tes, sucs naturals i pastissos. A la part inferior del parc existeix una zona amb animals i horts que reben la visita de grups escolares i famílies amb nens.

IMG_0247

“Pala de jardiner” de Claes Oldenburg i Coosje van Bruggen (2001).

Actualment la casa i el jardí es troben integrats en el Museu de Arte Contemporânea de Serralves, que des dels anys 90 està allotjat en un edifici projectat per Siza Vieira, un dels representants més importants de l’Escola d’Arquitectura do Porto. Serralves es el museu d’art contemporani més important de Portugal i un referent a nivell internacional, amb una col.lecció que comença als anys 60 del segle XX i que s’actualitza constantment.

IMG_0233

Exposició temporal a l’interiu del Museu de Serralves.

En aquest entorn privilegiat se celebra anualment, a finals de maig, el festival Serralves em Festa, amb un programa de performance, música, dansa i teatre. A finals de setembre també s’hi celebra la Festa do Outono (festa de la tardor) amb activitats per nens i families a la zona dels horts i animals.

IMG_4648

Imatge del festival “Serralves em Festa”.

L’entrada al parc costa 4€ i la del museu 8,5€ (inclou l’entrada al parc) però el primer diumenge de cada mes els jardins i els museus es poden visitar gratuïtament entre les 10h i les 13h.

Horaris:

De Octubre a Març: dimarts a divendres 10-18h, dissabtes i diumenges 10-19h, tanca els dilluns.

De Abril a Setembre: dimarts a divendres 10-19h, dissabtes i diumenges 10-20h, els dilluns tanca el museu i la casa, però obre el parc

Les Bifanas, què són i on menjar-n ...

Les bifanas, uns panets farcits de carn de porc, són un dels entrepans més populars de Porto.

La carn, marinada prèviament, es bull en una salsa de tomàquet, i és habitual veure olles amb la salsa bullint als aparadors dels establiments que n’ofereixen. El preu mitjà és de 2€ i normalment es venen a les tasques, així com a les festes majors.

molho conga bifanas
Olla amb la salsa de tomàquet on es bullen les bifanas.

Un dels llocs més emblemàtics per menjar-ne a Porto és al restaurant Conga, a la Rua do Bonjardim (a prop del Teatro Tivoli), on les serveixen bastant picants. Una altra de les especialitats de la casa són les codornius (no us espanteu si sentiu que el cambrer les anomena gallines, és l’argot de la casa!) Per als més atrevits, en un dels laterals de l’estació de São Bento, a la Rua de Madeira, hi ha un parell de tascos on les podeu provar, a l’Adega do Quim i al Viseu no Porto.

bifana conga
Panets de bifana.

I per fer baixar les bifanas, res millor que un fino (canya) de Super Bock, la cervesa local!

O silo auto perto do Jornal de Notícias

Pàrquings verticals a Porto

Quan intentem aparcar el cotxe al centre de Porto tenim diverses opcions, entre les quals hi ha la possibilitar de fer-ho en pàrquings que tenen un gran valor arquitectònic i una història que ens remet als inicis de l’ús de l’automòbil a la ciutat.

Amb la generalització dels cotxe com a mitjà de transport a principis del segle XX, les ciutats van haver de buscar solucions per a l’aparcament. A Porto, a principis dels anys 30, s’hi van construir alguns garage. En aquella època, aquests edificis no es limitaven a un criteri utilitari, també pretenien representar a través de la seva arquitectura el nou paradigma de ciutat moderna i de renovació cultural.

El primer pàrquing que es va construir l’any 1932 va ser el Garagem do Comércio do Porto, projectat per Rogério de Azevedo. Aquest pàrquing es troba a prop de l’Avenida dos Aliados, a la cantonada entre la Rua Elísio de Melo i la Praça Filipa de Lancastre. L’edifici té un estil clarament modern i presenta quatre pisos destinats als cotxes i tres a despatxos. A més, a la planta baixa hi ha una petita exposició amb fotografies antigues del local. Aquest pàrquing està situat molt a prop de l’Edifício Axa i actualment la vida nocturna de Porto ha crescut molt en aquesta zona de la ciutat, o sigui que és un bon lloc per deixar-hi el cotxe quan sortim a fer una copa.

Vista sobre a totalidade do edifício da Garagem do Comércio do Porto.

Al tram superior de la Rua Passos Manuel, gairebé davant del Coliseum, hi trobem el Garagem Passos Manuel, inaugurat l’any 1939 i ideat per l’arquitecte Mário de Abreu. Es tracta d’un edifici plenament Art Déco, amb tres pisos destinats als cotxes i una façana on podem admirar un mapa de carreteres de Portugal de neó. A la planta baixa hi ha un barber i al quart pis funciona el Máus Hábitos, un espai d’intervenció cultural amb galeries d’art, residències per a artistes, un restaurant vegetarià i un bar amb una vista molt bonica sobre la ciutat.

A l’últim tram de la Rua do Bolhão, hi trobem el Silo Auto, un pàrquing cilíndric de set pisos de formigó armat a la vista concebut pels arquitectes Alberto José Pessoa i João Abel Bessa. El projecte original incorporava una pista d’hoquei de gel i un restaurant als pisos superiors que mai no es van arribar a construir. A l’interior de l’edifici hi ha una àrea de servei i un quiosc i últimament en els pisos centrals s’han celebrat algunes edicions del Flea Market Porto.

Amb aquests garage… qui vol aparcar sota terra!

Três das oito esculturas do Edifício Comércio do Porto

Porto Modernista – Rogério d ...

Tots coneixem alguns casos d’escriptors que han volgut cremar la seva obra, des de Virgili fins a Nabokov, però el que potser no és tan corrent és que un arquitecte faci el mateix amb els plànols dels seus projectes!

A la nostra ciutat existeix el cas de Rogério de Azevedo (1898-1983). Nascut a Porto, on va estudiar arquitectura, va ser deixeble del cèlebre arquitecte Marques da Silva i un dels màxims exponents de l’arquitectura modernista a Portugal. Cal aclarir que quan parlem de Modernisme a Portugal parlem de l’arquitectura moderna dels anys 30 i 40 del segle XX, no del modernisme corresponent a l’art nouveau francès de finals dels segle XIX.

El fet d’haver cremat la documentació dels seus projectes arquitectònics, fa que en alguns casos ens sigui difícil saber en quines obres va col·laborar. Un exemple és el cas de la Sinagoga Kadoori – Mekor Haim de Porto, sabem que va participar en la seva construcció a través de la correspondència del seu fundador, el Capità Barros Bastos, però no sabem exactament quines parts son fruit de la seva col·laboració.

Rogério de Azevedo va ser un arquitecte bastant eclèctic. Al llarg de la seva carrera va anar evolucionant del classicisme al modernisme, per acabar amb un estil més regionalista. Al centre de Porto, a l’eix perpendicular de l’Avenida dos Aliados format pels carrers PassosManuel i Ceuta, en un petit tram de 300 metres, trobem quatre dels seus edificis, on podem observar la varietat d’estils que va utilitzar al llarg de la seva carrera.

Vista do Edifício Rialto desde o Palácio Atlântico

Edifici Rialto a la Praça D. João I

Al costat sud de la Praça Dom João I hi ha l’edifici Rialto, que en el moment de la seva construcció a principis dels any 40 va ser, amb els seus vuit pisos, l’edifici més alt de Portugal. Als baixos de l’edifici, en el local de la cantonada amb el carrer Sá da Bandeira, hi va existir el Café Rialto, un important punt de trobada d’artistes i intel·lectuals. Actualment hi ha una oficina
bancària, però a les seves parets encara s’hi conserven alguns dels frescos que decoraven el cafè.

A la cantonada de la Rua Elísio de Melo amb l’Avenida dos Aliados trobem un edifici que va ser seu del diari Jornal do Comércio do Porto, construït l’any 1930. És d’inspiració clàssica però ja presenta algunes línies i elements del modernisme. A la façana de l’última pis, hi podemobservar vuit escultures femenines d’estil art déco que representen les vuit províncies de Portugal a l’època de la seva construcció (Minho, Douro, Trás-os-Montes, Beira Alta, BeiraBaixa, Estremadura, Alentejo i Algarve), amb els escuts heràldics de les seves capitals.

Vista sobre as esculturas de Rogério de Azevedo e Garagem do Comércio do Porto.

Façana sud de l’Edifício do Comércio do Porto.

A la part posterior de l’edifici, ja a la Praça Filipa Lencastre, trobem el Garagem do Comércio do Porto. Va ser construït dos anys després que l’anterior, però té una fisonomia completament moderna i s’articula al voltant d’un enorme pilar circular central que va significar un paradigma rupturista per l’arquitectura de l’època a Porto. Amb quatre pisos destinats als cotxes i tres a despatxos, el projecte original incorporava un mapa amb les carreteres de Portugal a la façana, semblant al que encara existeix al Garagem Passos Manuel, però aquest mai es va arribar a realitzar.

Vista sobre a totalidade do edifício da Garagem do Comércio do Porto.

Garagem do Comércio do Porto

A la mateixa plaça, a la banda sud, hi trobem l’Hotel Infante Sagres. Paradoxalment, aquest edifici de línies més clàssiques corresponents a l’estil regional propi de l’Estado Novo (la dictadura portuguesa) va ser construït quinze anys més tard que el garatge, que a dia d’avui encara segueix semblant molt més modern.

Vista sobre o edifício que alberga o Hotel Infante de Sagres.

Edifici de l’Hotel Infante de Sagres.

Potser els arquitectes també siguin més agosarats quan són joves i es tornin conservadors amb l’edat? Aquí us deixem aquesta breu passejada per Porto que ens ajudarà a entendre part de l’evolució de l’arquitectura a Portugal al llarg del segle XX.

Agraïm al personal de l´Hotel Aliados l’ajuda facilitada per fer part de les fotografies.