L’Avenida dos Aliados, més que una avinguda és una Plaça que funciona com a sala d’estar dels habitant de Porto i on tots els edificis tenen una història. Aquí us n’expliquem algunes.
Per a la majoria dels portuenses (els habitants de Porto), l’Avenida dos Aliados era més bonica i agradable abans del 2004, l’any en que Álvaro Siza Vieira i Souto de Moura la van transformar en un espai més gris, però més versàtil. Abans de la reforma els Aliados eren un passeig enjardinat amb calçada portuguesa, molta gent pensa que va ser “destruït”. Però hem d’entendre que és més fàcil i econòmic gestionar un espai com l’actual que no gastar milers d’euros en arreglar els jardins després de cada festa que es celebra a Porto.
Al tripeiros (malnom pels portuenses) els hi agraden les celebracions i l’Avenida dos Aliados és el lloc preferit per les commemoracions, des del Cap d’any amb focs artificials, al Sant Joan on s’hi aplega una multitud per celebrar aquesta festa pagana, a la celebració de les victòries del Futebol Clube do Porto, tot i que escasses darrerament, i molts altres esdeveniments que no són fixes però que mobilitzen molta gent. Ara és més fàcil muntar i desmuntar escenaris, pistes de gel, carpes per acollir fires o fins i tot posar-hi l’arbre de Nadal.
Per a la majoria de persones, Avinguda dels Alidos és una zona que comença al Palácio das Cardosas, que acull l’Hotel Intercontinental e acaba a la Câmara Municipal do Porto (l’ajuntament de la ciutat).. La veritat és que la part sud de l’avinguda és la Praça da Liberdade, amb l’estatua del rei D. Pedro IV al centre i a la part superior hi tenim la Praça General Humberto Delgado, davant de l’Ajuntament, limitada per dos carrers diagonals, les ruas Ramalho Ortigão e Rodrigues Sampaio.
Una curiositat, en un radi de 100 metres a partir de la Câmara do Porto hi tenim 9 carrers, una Avinguda i una Plaça.
Projectada inicialment per Barry Parker, l’Avenida dos Aliados va començar a ser traçada l’any 1916 amb la destrucció de la Rua de D. Pedro, el barri del Laranjal e els Paços do Conselho (l’antic ajuntament) que presidia la Praça da Liberdade. Després de l’enderroc, Marques da Silva, l’arquitecte de l’Estació de São Bento, es va comprometre amb el projecte i va dissenyar els dos edificis que enquadren el cantó sud de l’avinguda. A l’esquerra l’Edifício da Nacional (1) i a la dreta el Banco Joaquim Emilio Pinto Leite (11). També és l’autor l’edifici del Jornal de Noticias (8), un diari amb seu a Porto, uns metres més amunt.
De la mateixa manera, Júlio de Brito és el responsable pels dos edificis que tanquen la par superior de l’Avenida dos Aliados, a l’esquerra hi ha l’edifici de la Companhia de Seguros Garantia (4) i a la dreta la Companhia de Fiação e tecidos de Fafe (7), una empresa tèxtil. Sembla lògic que en una zona noble com aquesta hi hagi bancs i companyies d’assegurances, però una companyia tèxtil? Si pensem que l’any 1926 l’empresa tenia a Fafe, un jardí d’infància de 200 nens, una guarderia e una escola primària… s’entén millor el seu poder econòmic i que estigués integrada als Aliados i demostra el poder econòmic de la indústria tèxtial al nord de Portugal.
Un altre dels bancs present a l’Avenida dos Aliados és la Ciaxa Geral de Depósitos (9), una caixa pública, l’edifici es va acabar l’any 1932 seguint el projecte de Pardal Monteiro. La Caixa encara continua ocupant l’edifici i allotja la galeria d’art del banc, la Culturgest, encara que només sigui per veure la sala, ja val la pena entrar-hi. Una mica més a baix hi ha l’edifici Montepio (10), un altre banc que també acull una galeria d’art gratuïta.
A l’altra banda del carrer, al xanfrà amb el carrer Elisio de Melo, hi tenim a l’esquerra l’antiga seu del diari Comércio do Porto (3), projectat per Rogério de Azevedo, a l’altra cantonada hi ha el Cafè Guarany (2), obra del mateix arquitecte, amb un baix relleu interessant de Henrique Moreira, integrat a l’edifici de Michelangelo Soa.
A la part central de l’Avenida dos Aliados, a partir de la Praça da Liberdade, hi trobem tres escultures. La Joventut (14), també coneguda com la Menina Nua (Noia Despullada), asseguda en una columna de la que brolla aigua a través de quatre mascares que simbolitzen les Estacions de l’Any, obra de Henrique Moreira com també ho són l’Abundáncia (13) e os Meninos (els Nens) una mica més a dalt, que en el passat eren daurats. A la Praça Humberto Delgado hi tenim a l’escriptor Almeida Garrett (12), de l’escultor Salvador Barata Feyo, que guarda amb les seves paraules l’entrada de la Câmara Municipal.
Acabat l’any 1955 després de moltes peripècies i modificacions del projecte original, l’edifici de la Câmara Municipal de Porto (5), va començar a ser construït l’any 1920 i va tenir dos arquitectes implicats en la seva concepció, Correia da Silva al principi i Carlos Ramo, autor del veí Palácio dos Correios (6). Es pot entrar a l’ajuntament, visitar el passadís dels passos perduts i apreciar les pintures d’estil romàntic del sostre, on destaca la Senhora da Vandoa, la patrona de la ciutat. També hi trobem l’omnipresent Henrique Moreira, amb dues escultures al peu de les escales que representen l’Industria i l’Art. Aquest mateix escultor és el responsable de les sis cariàtides del cantó dret de la façana de l’Ajuntament, les de l’esquerra són de Sousa Caldas, que també és l’autor del Génio da Independência la figura amb ales i una cadena trencada a la mà dreta i una bandera a l’espatlla que hi ha al sostre de l’Edificio da Nacional (1).
L’Avenida dos Aliados actual ha patit grans alteracions al llarg dels anys i s’ha anat adaptant a les necessitats de la població, en el passat va ser més Romántica, avui en dia és més cosmopolita. L’última alteració, feta de la mà de dos premis Pritzker aprofitant les obres del Metro do Porto, la van actualitzar. Podríem defensar que l’avinguda enjardinada era més agradable tot i que poc pràctica i argumentar que tot el que va ser destruït per donar pas a l’actual tenia valor. Cada dia sospiro per la Praça Dom Pedro i la seva calçada magnífica, per la Capella dels Reis Mags, per l’Hotel Francoforte i pel magnífic Café Chaves, però no ho podem tenir tot.
Els Aliados amaguen més secrets que no hem aconseguit explicar en aquest curt article, per això us aconsellem que participeu en el nostre Porto Per a Principiants i us assegurem que us quedarà ben poc per saber.