A Porto s’hi celebren una sèrie de festes, però cap es pot comparar amb la de Sant Joan.

La nit del 23 de juny es converteix en una barreja d’amistat, alcohol i sardines a la brasa. Aquest dia es celebra la nit més llarga de l’any, el solstici d’estiu, i bàsicament consisteix en una festa pagana que l’església va intentar fer desaparèixer però amb poc èxit, pel que sembla.

Lisboa té Sant Antoni; la ciutat veïna de Porto, Póvoa de Varzim, celebra Sant Pere, i aquest dos sants, juntament amb el patró de Porto, integren els Santos Polulares i el mes de juny és el seu mes per excel·lència.

A Porto la festa comença cap a les cinc de la tarda i dura fins al dia següent, sense una programació fixa. Durant aquest nit tot està permès i és molt habitual veure gent que treu les seves barbacoes, taules i cadires al carrer per menjar-hi i compartir les viandes amb els veïns, els amics i també els desconeguts.

El menú de Sant Joan consisteix en sardines a la brasa servides sobre una llesca de pa de blat de moro anomenat broa; caldo verde, una sopa de patata amb col, oli d’oliva i xoriço; febras, una part del porc cuinada també a la brasa; pebrots rostits; i vi i cervesa en abundància!

Mentre mengem ens començarem a adonar de l’existència de ginys estranys que s’utilitzen per animar la festa: martells de plàstic amb un xiulet per estampar al cap de la gent que passa pel costat; flors d’all per fregar-les per sota el nas de les persones i manjericos per tot arreu, que són una mena de alfàbrega que es ven en testos acompanyada de papers amb versos picants.

Durant els dies anteriors a Sant Joan, es poden apreciar les cascatas en moltes botigues i llocs públics de Porto: es tracta d’una espècie de pessebre que representa escenes típiques de la ciutat.

Una de les millors parts de la festa és que tot i que no conegueu ningú, durant aquesta nit coneixereu a tothom. Si us conviden a menjar, ballar o beure no ho dubteu, fareu un bon grapat de nous amics.

A cada barri trobareu un escenari amb diversos grups tocant una sèrie de cançons cursis que no agraden a ningú però de les quals curiosament tothom en sap la lletra. Balleu i mengeu en aquesta festa pagana!

Deixeu-vos portar, seguiu la festa al llarg del riu fins arribar al mar. I no us sorprengueu si , un cop allà, hi veieu molta gent fent coses estranyes, al cap i a la fi, sempre hi ha una pila de naixements al març!